El
Llibre de Miquees
El
profeta i el seu temps.
El seu nom:
En hebreu es presenta de sis formes distintes, com a: mikahû, mikayâ,
mikayahû, mikayehú, (abreviat mîkâ), que porten unes tretze persones de
l'A.T. El seu significat ve a ser: Qui és com Jahveh?
El llibre és mancat de detalls biogràfics sobre la seva persona, llevat
de que era de Morèixet‑Gat (Possessió
de Gat) (1:14,15), un poble de Judea proper a Jerusalem, per tant, era un home
de l'estrat rural, fet que es
reflecteix en la seva predicació amb certes metàfores d'ambient agrícola
(6:15, 7:1), i de la seva vocació profètica només es diu que "la paraula
de Jahveh vingué a Miquees", en temps dels reis del sud: Jotam, Acaz i
Ezequies (1:1). Aquest període, en dates aproximades, comprèn els anys des del
749 al 697 a.C.
El regnat del primer, Jotam, mantingué el respecte pels manaments del
seu Déu; no fou així en el cas del segon: Acaz es va lliurar als mals costums
dels seus veïns, va implanta la idolatria i permeté la mundanalitat del seu
poble. El tercer, Ezequies, va restablir el culte a Jahveh, va renovar la religió
i la moral del poble, i va impulsar l'activitat literària per mitjà d'un col·legi
de savis escripturistes. No obstant, van quedar restes de la desviació d'Acaz.
El profeta Miquees, doncs, va viure aquestes etapes: primer de normalitat
social, després d'apostasia i, a la fi, de restauració i reforma.
Predicava a l'oest de Judea al mateix temps que Isaïes predicava a
Jerusalem i Osees en el regne del nord.
El
motiu:
La situació a Judà era d'extrema relaxació moral, religiosa i social.
A més de la seva idolatria (1:5-7), els adinerats comerciants, i els rics
terratinents amb llurs pressions econòmiques i llurs decomissos oprimien els
pobres (2:1-2); els jutges i els profetes estaven dominats per la corrupció i
el suborn (3:1-3.11); i el poble es deixava portar per una religiositat
permissiva cap a les males conductes (7:1-6).
El
seu missatge:
Va dirigit tant al regne del nord com al regne del sud, principalment a
les seves capitals, Samaria i Jerusalem, motivat per la mala impressió que li
causà el deplorable estat amb que es trobaven els costums, "que ell veié"
i el van irritar (1:1). La nació havia perdut la seva integritat moral,
relaxada en el seu comportament, apartada de la fidelitat i subjecció al seu Déu,
i això la convertia en presa fàcil per als seus bel·licosos veïns. Vaticina
la destrucció de Jerusalem (= Sió 3:9-12), per culpa de la seva depravació
moral i religiosa ("a causa de vosaltres"), una deixadesa impia
sustentada en la falsa seguretat de que Déu no permetria cap mena de mal a la
nació pel fet de que en el seu temple hi habitava el Senyor: "No tenim el
Senyor al nostre costat? ... no pot venir cap mal" (3:11). Per contra, els
adverteix que només tornant a la fidelitat amb el Senyor podran trobar en Ell
la seva defensa i prevenir els desastres de la indefectible invasió que ell veu
a l'horitzó (cp. 4). El mal vaticinat no es va produir, segons es pot entendre
pel testimoni que cent anys després certificaria Jeremies: "¿No van
reverenciar el Senyor i van suplicar ..... i el Senyor es va desdir del mal que
havia amenaçat de fer-los?" (Jer. 26:18-19).
En el judici contra Samaria (1:6-7) el profeta se situa més centrat en
la seva apostasia, qualificant-la de "prostitució" cultual. El seu
pecat era d'idolatria. Proliferaven els ídols de divinitats paganes procedents
dels pobles cananites, asiris, i siris, a les que veneraven i oferien dons a fi
de comprar-se el seu favor. Aplicant la llei del talió diu que seran retribuïdes
amb el mateix salari de prostitució ("a paga de ramera tornaran"),
perquè els temples seran saquejats i els objectes de culte enduts als santuaris
pagans dels seus invasors. La destrucció de Samaria i el seu saqueig per les
hordes síries es va complir l'any 721 a.C.
Pel que fa a l'aspecte parenètic es pot resumir en les seves paraules de
6:8: "Ja t'han indicat, home, allò
que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i
estimis la misericòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu".
Pla
del llibre:
El llibre forma un compendi alternat d'amenaces i promeses. Per a
l'estudi podem dividir el contingut en quatre parts:
I
Jahveh no és sols un Déu ètnic; és el jutge del món sencer (1:2-4),
per això el seu càstig també abastarà a Jerusalem tal com va abastar
Samaria (5-8), i serà per mitjà d'un enemic que s'aixecarà del
sud-oest (els llocs que esmenta en els vs. 10-15 es troben en aquesta part de la
frontera), i serà per causa de les seves desviacions (2:1-11); pels abusos
socials (3:1-4); la prevaricació dels falsos profetes (5-8); i la impietat dels
dirigents (9-12).
II
Les promeses per al regne del sud són: El puig del temple s'alçarà
gloriós, i des d'ell regnarà Jahveh com a Senyor universal (4:1-15), Ell
aplegarà els dispersos i tornaran com a "nació forta" (6-8).
III
L'acusació que per boca del profeta formula el Senyor contra Israel
consta de dues parts: una introducció recordant els beneficis anteriors amb els
que ell els beneí (6:1-5), i una amonestació personal del profeta (6-8);
segueix, també en doble exposició: una amenaça per part del Senyor a Samaria
pels abusos socials que allà imperen (9-16), i per part del profeta una
lamentació pels susdits abusos (7:1-6).
IV
Promeses a Sió en forma de lamentació (7-10); vaticini de repatriació
i reconstrucció (11-13); i acaba amb dues oracions: una contra les nacions
(14-17), i una altra de crida al perdó de Déu (18-20).
El punt més remarcable de Miquees és el d'haver profetitzat que el
Messies naixeria a Betlem, a uns 40 Quilòmetres del seu poble: "Però tu,
Betlem Efrata, massa petita per ser comptada entre les famílies de Judà, de tu
sortirà el qui ha de dominar Israel. Els seus orígens són des del principi,
des dels dies de l'eternitat." (5:2).
Pau Sais