Malaquies

 Nom i autor.

             Aquest llibre cronològicament és el darrer de la col·lecció dels dotze profetes menors, anomenats així per la brevetat dels seus escrits. Tradicionalment s'ha acceptat el seu títol de Malaquies seguint als LXX i la Vulgata. Hi ha dubtes de si és un nom propi o es tracta d'un títol personal de ministeri. En hebreu seria mal'akiyyâ, es a dir: "missatger [meu] de Jahveh", basant-se en 3:1 on mal'akí vol dir "el meu missatger". Així els LXX, a pesar de portar el títol de Malaquies comencen el primer verset amb: "Oracle del Senyor per mitjà del seu missatger".

 Malaquies com a profeta no està registrat en cap dels llibres històrics de l'Antic Testament.

Època de composició:

             Les profecies de Malaquies generalment se situen abans de Nehemies (445 a.C.) i posteriors a la reedificació del temple de Jerusalem (515 a.C.). Hom suposa que el profeta va participar en les reformes d'Esdres i Nehemies. Els jueus feia ja prop de cent anys que havien retornat a la seva terra i el seu comportament s'havia relaxat apartant-se dels preceptes del seu Déu. Malaquies hagué de reprotxar els mateixos desviaments i abusos que Esdres-Nehemies hagueren de censurar un temps després: Era descurada la paga del delme (3:8,10-14; amb Neh 10:32-39; 13:10-13); a més, els divorcis de jueus de la muller que era del seu mateix poble eren freqüents, i per més gravetat se celebraven matrimonis mixts, tant els homes com les dones, amb els idòlatres (2:10-16; amb Neh 10:28-30; 13:23-31; Esd 9:1-2); la negligència dels sacerdots, indiferents i degenerats, respecte als seus deures, era greu (1:6-8); les ofrenes eren d'allò més ínfim i vil (1:7-8).

El missatge:

             El Senyor ha manifestat el seu amor al poble que ell va elegir, però ells no han correspost al seu afecte subjectant-se als seus manaments. El profeta, d'entrada, els posa en evidència l'elecció gratuïta que el Senyor va fer d'ells. Tot seguit els reprèn per la mala reciprocitat que han tingut amb una tant magnànima benedicció., i els amenaça en castigar la seva infidelitat. Ja que ells dubten de la justícia divina, Déu vindrà amb foc consumidor per anihilar els malvats i purificar els justs. Els retreu la seva manca de pietat, la seva irreverència, el seu menyspreu i la seva profanació del culte, els abusos i pecats que contínuament, tant els sacerdots com els levites, estaven ofenen Déu. No obstant, promet restaurar la seva benvolença si es penedeixen de seguida. D'aquí pren ocasió el Senyor per a profetitzar que substituirà el seu culte impur amb un regne messiànic basat en el nou sacrifici que a Ell s'oferirà, no sols a Jerusalem, sinó en tot l’orb, i el nom del Senyor serà conegut i exalçat universalment (1:11). El darrer anunci de Malaquies és profetitzar la vinguda d'Elies, com a pregoner del Dia del Senyor (3:1). Cinc-cents anys després el Senyor Jesús diu que aquesta promesa es va complir en Joan Baptista (Mt 17:10-13; Lc 1:17).

Esquema per a l'estudi:

 I           Títol: 1:1.

II            Introducció: amor del Senyor envers Israel 1:2-5.

III            Reprensió als sacerdots 1:6-2:9.

IV            Profanació del matrimoni 2:10-16.

V            Purificació i càstig 2:17-3:5.

VI        Sobre el delme 3:6-12.

VII       Jahveh jutjarà amb justícia 3:13-4:3.

VIII            Apèndix: Exhortació a observar la Llei. La vinguda d'Elies 4:4-6.

Pau Sais