SENYOR, SOTA LA GUIA DE L'ESPERIT

Nº 52 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1. Senyor, sota la guia
   de l'Esperit
   voldria cada dia
   ser dirigit.
   Del món i la mentida
   jo vull triomfar.
   De Vós l'amor convida
   l'ànima a cantar. 
2. El vostre alè m'atansa
   on no hi ha nit:
   ni por ni esgarrifança
   tinc en el pit.
   Prou sé que ja sóc lliure:
   sóc del Senyor!
   Ha fet feliç mon viure
   l'eterna'l perdó.
3. Senyor, la companyia
   vostra vull jo.
   Abans no comprenia
   aquest gran do.
   Senyor, sota la guia
   de l'Esperit
   voldria cada dia
   ser dirigit.
                           Lletra original:   Julia von Hausmann
                           Música: Friedrich Silcher (1789-1860)
                           Lletra catalana:  Àngel Cortès  (1924-2003)
 
 

HISTÒRIA

 

 

JULIA VON HAUSMANN

1825-1901

De nacionalitat alemanya però nascuda a Letonia, a la ciutat de Mittau, província de Curlàndia.

Juntament amb el seu promès, van sentir la  crida a les missions, marxant ell primer  a l’Àfrica.

Al poc temps, també ella va embarcar-se cap a Àfrica on esperava trobar-se amb el seu promès per contraure matrimoni.

Durant el viatge va viure la experiència d’una terrible tempesta que per poc enfonsa la petita embarcació en la que viatjava.

Al arribar li van comunicar que el seu promès havia mort a causa de la pesta. El cop fou terrible.

Quan va  refer-se de la terrible noticia, va anar a la tomba del seu promès i en tornar a l’allotjament va escriure les paraules del himne que la farien mes famosa: So Nimm denn Meine Hände (Tu, doncs, Senyor, agafa les meves mans)

Al poc temps va tornar a Curlàndia per atendre el seu pare que havia quedat cec, i ho va fer durant dos anys. Era l’any 1864 quan el seu pare va morir.

Ella no tenia massa salut, però a la mort del seu pare va tornar a la seva tasca de mestra, cosa que la va fer traslladar-se a Suïssa i a Alemanya.

Posteriorment va viure a Sant Petersburg, fins l’any 1901 quan va morir.

Probablement a causa de totes les tragèdies passades en la seva joventut, tenia un gran timidesa que la feia escapolir-se de la gent. Se sentia inferior a la resta de la gent.

Un pastor luterà, Gustav Knapp, predicador, compositor i poeta, la va treure del seu aïllament i quasi la va obligar a publicar els seus poemes. Gràcies a ell van veure la llum tres volums de poesies, titulats Lliris de la Vall. Cançons d’una ànima que te pau.

Ella va autoritzar la publicació dels seus poemes sota la condició de que en lloc figures el seu nom.

Era tan senzilla i sensible que potser ningú no la coneixeria si no fos per la seva poesia, que avui es canta a totes les esglésies evangèliques del món:

            Senyor, sota la guia de l’esperit voldria cada dia ser dirigit

La música la va compondre Friedrich Silcher.

FRIEDRICH SILCHER

1789-1860

Silcher, va ser un compositor destacat en el seu temps, poeta, editor, mestre de música i estudiós de la música tradicional alemanya, gràcies a qui es va conservar molta part de la música coral tradicional.

Va néixer el 27 de Juny de 1789 a   Schnait im Remstal (Alemanya) prop de Stuttgart en l’escola on era mestre el seu pare Karl Johann Silcher. Va quedar orfe de pare quan tenia quatre anys, i la seva mare va casar en segones núpcies amb Christian Heinrich Wegmann, mestre de música de la mateixa escola. Wegmann, qui era  un fervorós cristià va acceptar a Friedrich com un fill i el va estimar profundament.

Als 14 anys, acabada l’ instrucció primària, va decidir ser també mestre i va iniciar els seus estudis a Fellbach, on a mes d’estudiar com alumne, era ajudant del mestre, un reconegut director de cor que va influir notablement en el futur de Friedrich.

Acabats els estudis, l’any 1806, va iniciar la tasca com mestre auxiliar a Fellbach, prop de Stutgartt, fins  l’any 1809 que va ser nomenat mestre de l’escola femenina de Ludwigsburg, on es va trobar com a company a Carl Maria von Weber, compositor de renom i Konradin Kreutzer, que va ser director musical de la Capella de la Cort de Würtemberg, dos extraordinaris músics que, veient les facultats de Friedrich, van animar-lo a que es dediques plenament a la música.

En aquella escola va entrar també en contacte amb les idees renovadores de la educació del mestre suïs Heinrich Pestalozzi, que utilitzava la música i el cant com una eina educativa.

Una altra personalitat que va influir en Friedrich va ser  Hans Georg Nägeli, que va intentar posar les idees educatives de Pestalozzi en acció. A Suïssa, Nägeli va fundar nombroses societats corals, especialment d’homes, que van ser motor d’un fort desvetllament cultural.

Silcher i Nägeli van mantenir una freqüent i interessant  correspondència i en una de les cartes, Silcher parla de Nägeli com el meu mes estimat amic.

En 1817, Sicher va ser anomenat Director de Música de la Universitat de Tübingen, on va quedar fins a la seva mort. Allà va fundar la Akademische Liedertafel (Societat de Cantors Universitaris) de la que va ser el seu president durant mes de 30 anys. El 1852, la Universitat li va atorgar el títol de Doctor Honoris Causa de Filosofia.

Silcher va dedicar molt d’esforç en la conservació i difusió de la música coral tradicional i al mateix temps va compondre himnes i cants populars. Va ser també un extraordinari descobridor d’antigues melodies de Bach, Hassler, Pretorius i d’altres.

A casa nostra una de les seves cançons mes coneguda i apreciada  es Die Lorelei, amb lletra de Henrich Heine (Editorial MF B.G.1094) que forma part del repertori de moltes corals de Catalunya i que, molt probablement,  fos una adaptació d’Artur Martorell, per la Coral Sant Jordi.

Dels himnes seus, el mes conegut i apreciat es l’himne que avui comentem So Nimm denn Meine Hände, que cantem com Senyor, sota la guia de l’Esperit, voldria cada dia ser dirigit amb lletra adaptada al català per l’Àngel Cortès.

 

Pere Puig i Ballonga

 

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS