DEL CRIST, SÍ, L'ESGLÉSIA, DESPERTA L'AMOR

Nº 41 DE L’HIMNARI CANTS DE GLÒRIA

LLETRA

 
1.  Del Crist, sí, l'Església,
    desperta l'amor;
    i en la nit, amb joia,
    espera al Senyor.
    "Jesús, ton espòs, ve
    vestit tot d'honor.
    Ja arriba...!" és la nova 
    que sona pertot.
TORNADA:  No dormis, Església./Desperta del tot.
          Pels núvols arriba / Jesús, el Senyor.

2.  Si tants ja s'adormen,
    sentint gran temor;
    la fe no t'oblidis,
    que et lliura de por.
    Vetllem, que ell arriba;
    desperts, amb fervor,
    que encara ens anima 
    el confortador.
3.  Si l'home, en el viure,
    és un pecador,
    i es llença en els braços
    del dormir traïdor;
    nosaltres, l'Església,
    al bon Salvador
    vetllem, esperant-lo,
    que això es molt millor.
4.  La nit més pregona
    ja s'estén pertot.
    Ans, ara, de l'alba
    veurem la claror.
    i mentre nosaltres
    esperem l'albor,
    alcem la lloança
    del càntic sonor.
                  		Música i lletra original:  M. Cosidó (1857 -1870 ?)
                                Lletra catalana: Antoni  Almudèvar (1894-1976)
  
 

HISTÒRIA

 

MATEU COSIDÓ

1825?-1874?  

 

Mateu Cosidó  ex sacerdot, convertit a l’evangeli al sud de França,  als voltants de l’any 1857.

Va col·laborar amb l’evangelista Manel Pinto (+1858), a Burdeus, va ser agent de la Societat Bíblica francesa viatjant pel sud de França i desprès es va traslladar a Madrid i Barcelona, on va col·laborar amb els missioners George Lawrence, i Guillermo Gould.

No tenim molta informació sobre la vida de Mateu Cosidó. Les poques dades que es coneixen podem trobar-les al llibre The Dawn of the Second Reformation in Spain, being the Story of its Rise and Progress from the year 1852, escrit per la esposa de Robert Peddie, un dels fundadors de la Spanish Evangelization Society d’Edinburg, i també d’algunes notes aparegudes a El Cristiano, periòdic evangèlic d’aquell temps.

“...un dels espanyols convertit per ell (Pinto) –Mateu Cosidó- ha deixat Burdeus, on havia viscut des de feia anys i anat a Madrid, on ara treballa”

i al peu de pàgina, afegeix:

“Abans de la  impressió de lo exposat anteriorment, hem rebut noticies del recent traspàs de Mateu Cosidó.  “Era -deia una comunicació des de Madrid en El Cristiano-  entre els mes prometedors i millor  formats dels evangelistes espanyols, i des de fa 12 mesos, havia estat ajudant al germà Gould aquí en el seu treball”

(Tret del llibre História, Arte y Alabanza de Sandra Myers Brow)

En el llibre That the World may Know. En el volum 8e. West Eurepean Evangel de Fredk A. Tatford, que es l’historia de la propagació de l’evangeli pel món, en la pàg. 366, anomena  a Cosidó (ell diu Casido) com un  obrer a tot temps, ajudant de Gould, a Madrid, i diu d’ell que era poeta.

Durant la terrible pesta (la febre groga) de l’any 1870, Mateu Cosidó, va emmalaltir i el 1870 o el 1874 (els historiadors no es posen d’acord en la data de la seva mort)  l’autor de molts himnes i editor de l’himnari castellà La Lira Sagrada va morir a Tortosa, la seva ciutat nadiua al no pogué superar la terrible malaltia. L’esposa de Mateu Cosidó, Dolors Rollan, va continuar la seva tasca com a mestra a l’escola de nenes. (Tret del llibre El Protestantisme a Catalunya de Joan Gonzalez Pastor)

La Lira Sagrada , és una col·lecció de 70 himnes,  i va ser editat l’any de la seva mort. Va ser un dels primers o el primer himnari en castellà que portava les partitures de música. (De mes antics es coneixen  els fullets publicats per la Sociedad Americana de Tratados on hi havia càntics para los niños de nueva Granada. En 1867 la mateixa Societat va publicar La Estrella de Belén,  una col·lecció de 16 fullets de quatre pàgines on hi havia un himne amb lletra i música. Van ser uns fullets molt utilitzats durant mes de 30 anys en les reunions evangelístiques.)

La Lira Sagrada te unes característiques que el diferencien d’altres himnaris de l’època, com senyala Sandra Myers Brown, en el seu llibre Historia, Arte y  Alabanza.  Es un recull completament nou fet d’acord amb el nostre tarannà i a mes, con queda dit, incloïa les partitures musicals, cosa que no era normal en aquell temps.

L’himnari no porta data d’impressió, però segons l’historiador McConnell va ser editat el 1874, però, o aquest o un altre himnari de Cosidó desconegut per nosaltres,  ja estava en ús a les esglésies evangèliques, ja que en uns acords presos a Gibraltar l’abril de l’any 1868, es recomanaven dos himnaris, el de José Joaquin de Mora i el de Mateu Cosidó.

La Lira Sagrada , va tenir una gran influencia en la himnologia del seu temps i te un especial interès perquè es tracta d’una col·lecció d’himnes fets expressament per l’ús de les comunitats evangèliques espanyoles, i tal com diu l’autor en la introducció:  s’ha tingut present que en les assemblees cristianes, on tots canten, la majoria dels congregats no tenen coneixements musicals, per lo que s’han compost els càntics d’una manera tan senzilla que amb un sola veu es puguin cantar...

... l’autor, considerant que els càntics de les assemblees cristianes son cors espontanis, en el que tots hi prenen part, ha compost la música, no pels intel·ligents en l’art, sinó pels cristians que canten les lloances al Senyor amb el cor, d’acord amb les Sagrades Escriptures.     

A l’himnari Cants de Glòria de Cosidó tenim l’himne nº 41 Del Crist, si, l’esglesia que la lletra en castellà i la música son d’ell. En castellà Iglesia de Cristo, reanima el amor fou adaptat al català per Antoni Almudévar.

La música te un certa semblança amb una melodia de Johan Michael Haydn, germà petit de Franz Joseph Haydn que era  molt més famós. Va viure bastant a la l’ombra del seu germà a qui va seguir quan es va traslladar a Viena. Després, però, va anar a Salzburg, on va ser protegir per la emperadriu. Amb tot va viure sempre amb molta modèstia i no era partidari de publicar les seves composicions.

Aquesta similitud ha fet pensar a alguns que Cosidó coneixia aquesta melodia i que la va adaptar per la seva poesia, però es bastant improbable.

A l’himnari Cants de Glòria hi ha la referència d’aquesta variant però no hi figura la música.

 

Pere Puig i Ballonga

 

RELACIÓ D’HIMNES COMENTATS